Programa Internacional a: The University of Oklahoma. Norman, Oklahoma, EEUU.
Ens trobem a l’estat de l’Amèrica profunda d’Oklahoma on es pot trobar un dels bressols del que fou la cultura “western” dels EEUU. En aquest territori, la música “country”, els barrets, la vestimenta moderna de “cowboy/cowgirl” i els natius americans, així com els grangers amb les seues immenses camionetes, les rectes infinites a la carretera, els grans cotxes i la gran quantitat de menjar ràpid són fets característics. Benvinguts al centre-sud d’Amèrica, la part considerada més endarrerida dels EEUU, on els pous de petroli, el consumisme desenfrenat i el malbaratament de l’energia son factors predominants. Tot i això la gent és encantadora. Estem a un estat molt conservador i es nota a l’ambient. La ciutat està plena d’esglésies de diferents tipus ( ací funcionen com a negocis) i la gent molt conscienciada amb el respecte i l’amor pels demés, no dubtarà en ajudar-te amb qualsevol problema que tingues.
El campus principal d’ OU està situat a la ciutat de Norman a uns 35 minuts en cotxe d’Oklahoma city i del seu aeroport. Per fer una comparació amb València, podríem dir que Norman és com si fora la ciutat de Torrent o Sagunt en quant a distancia a la capital i la població. La universitat també disposa d’altre campus a Tulsa, la segona ciutat més gran de l’estat, però aquest és més secundari, i finalment també té algunes instal·lacions per a medicina a Oklahoma City mateixa. Però no vos enganyeu. Les ciutats ací no son com a Europa. Tots els llocs on vulgues anar estan molt separats els uns dels altres i com a mínim necessites una bicicleta (la qual te la presten a la mateixa universitat sense ningun cost). A dins del campus no hi ha problema però si ja vols moure’t al voltant de la ciutat,de l’estat o del país has de comprar un cotxe perquè el transport públic es penós. OU és impressionant, increïble, el campus es grandíssim i les instal·lacions estan a la última en tots els aspectes. Es tracta d’una universitat molt rica, cosa que per altra banda, no es d’estranyar tenint en compte que cada alumne paga una quantitat al voltant de 17.000$ per cada semestre que cursa ( i és una universitat de les públiques).
Tot està dissenyat per a fer la vida més fàcil a l’estudiant, disposem d’una targeta que funciona de carnet de la universitat, però en una versió molt millorada del que disposem actualment a la UV i amb la qual podem accedir a instal·lacions, pagar amb ella, fer fotocopies, imprimir, utilitzar l’autobús, emmagatzemar diners o plans de menú i algunes cosetes més. Disposa d’ordinadors “mac” a moltes facultats i fins i tot els gasten com ordinadors per a buscar llibres a les biblioteques, (un ordinador mac amb pantalla panoràmica de 20” sols per a buscar llibres! Amb això vos ho dic tot... o no... i és que encara puc dir que compta amb un xicotet aeroport propi (!) i amb un centre meteorològic que col·labora amb un departament d’estat per a previndre i estudiar l’oratge de TOT el territori del país). També disposem de l’edifici “memorial union” que és com la casa de l’alumne de la UPV però molt més gran, d’un estil decoratiu antic, molt més luxosa i amb restaurants, sales de descans, sales de ball, sales d’ordinadors, CINEMA...
En quant a instal·lacions esportives, doncs sense problemes. La universitat disposa de diferents estadis esportius per als diferents esports (rugby, gimnàstica, basquetbol, futbol, pista d’atletisme, piscina climatitzada, baseball, softball, tenis... i el més gran de tots que és el de futbol americà amb uns 10.000 seients més dels que disposa el nostre Mestalla, podeu fer-vos a la idea). Tots aquests estadis són per a que els diferents equips d’esportistes de la universitat (els quals reben beques per a estudiar a la universitat) pugen participar a les lligues universitàries, que com probablement sabreu, ací són molt importants.
La resta d’instal·lacions per als alumnes que no són esportistes, o no fan esport per a la universitat també sense problemes. El gimnàs general es grandíssim i compta amb pistes de volley, bàdminton , taules de tenis taula, pistes de bàsquet, d’squash , de tenis, 2 sales grandíssimes de musculació, una mini pista per a córrer, una altra sala amb maquines aeròbiques... una meravella. La nostra carrera de CAFE es desenvolupa quasi en la seua totalitat a aquestes instal·lacions i a un aulari adjunt que hi ha.
Ací, CAFE es prou diferent. L’equivalent s’anomena HES, Health and Exercise Science i es centra més en l’àrea de la salut, el benestar i l’entrenament del cos. També un poc en l’educació però finalment no dedica tantes hores als diferents esports i la seua didàctica. Les assignatures que es titulen amb el nom d’un esport (tenis, volleyball, judo, swimming...) solen ser semestrals o inclús de menys duració i no “t’ensenyen a ensenyar”, sinó que et donen un pinzellada sobre l’esport en sí. Les classes son, en general, del mateix nivell o més senzilles que en la UV, però el sistema es diferent. Els professors estan molt més pendents dels alumnes, posen molt de “homework” cada setmana i els encanta fer exàmens anomenats “mid-terms”. El resultat es que la teua nota no depèn principalment d’un sol examen fet a final de curs com es el cas del sistema Espanyol. A més, l’assistència a classe es obligatòria i les faltes descompten punts de la nota final. Es com si es tractarà d’una prolongació de l’institut. L’única dificultat afegida es l’idioma, que acaba sense ser un problema ja que t’ajuden en tot el que preguntes. Jo estic cursant assignatures convalidables per algunes de 4rt i 5é de CAFE i la veritat és que molt bé, sense problemes de moment, al segon semestre vindran les difícils.
El que més m’agrada d’estar ací, a part de conèixer la cultura i les costums (cosa molt curiosa després d’haver vist quantitat de pel·lícules que provenen d’aquest país), és que tens moltes oportunitats per a viatjar arreu del país. Tots els estudiants d’intercanvi de totes les parts del món, aprofitem cada pont o les vacances per a viatjar a diferents estats ja siga amb cotxe o amb avió. És impossible no fer-ho ja que quedar-se a Norman acaba sent avorrit després dels primers mesos. El que es sol fer és comprar un cotxe de segon mà entre 3 o 4 persones, utilitzar-lo i revendre’l una vegada tornes a casa. Coses negatives a dir, la monotonia que s’arriba a sentir una vegada has passat alguns mesos a Norman, ja que és una ciutat sense molt que fer i sobretot si no tens cotxe. No obstant això, aquesta es veu compensada sovint amb la gran quantitat d’actes o activitats a les que pots assistir, en la seua majoria organitzades per la gran quantitat d’organitzacions estudiantils que OU disposa. Definitivament aquest és un dels punt forts d’OU. El tema festa també està un poc mal per ací. No espereu ni de lluny la locura que podem viure a València cada dijous. Per començar hi ha una xicoteta zona de marxa al campus anomenada “campus corner” però sobre la 1:45 am ja estan tancant tots els locals i si et quedes al carrer la policia et dispersa. També s’han organitzat moltes festes als apartaments però en la seua majoria han acabat “xapades” per la policia. No és un bon destí si el que espereu es festa,festa i festa encara que també hi ha hagut de molt bones.
Altre punt negatiu, la distancia a la que et trobes de casa. Un bitllet per a OKC desde Madrid costa al voltant de 800-1000 € i son moltissimes hores de viatge. Si et quedes tot l’any has de passar els nadals ací i no pots veure a la família fins a quan tornes.
Pel que fa a la beca, puc dir que és suficient per a viure una vida modesta. El menjar és barat, l’energia i l’aigua son casi “regalats” i els apartaments també son més barats que en València (si elegeixes els barats de les 2 opcions que tens). Però si el que vols és viatjar, viure als apartaments cars i no menjar massa “fast food” la beca no t’arriba ni per al primer semestre.
Jo recomanaria 100% que la gent vinguera a OU. Jo m’esperava molt d’aquesta estància als EEUU però el que jo no m’imaginava era que anava a conèixer a tantíssima gent, que anava a visitar tantes ciutats, que m’ho anava a passar tant be. És una experiència única. Si voleu podeu visitar el meu blog (Fighting4adream.wordpress.com). Duc escrivint des d’abans de vindre a Oklahoma i en ell conte fets curiosos i experiències que vaig tenint dia a dia. Siga als EEUU o siga on siga, viatgeu!!!
Jaume Navarro
No hay comentarios:
Publicar un comentario